Aquesta entrada és només per comunicar-vos, a tots els meus "co-bloggers" (s'ha de dir que ens hem muntat una comunitat ben maca, no? algun comentari al respecte, Adasa, Lsep, Gem, Ricky, Rachel, Anders Viking, MarcDaniel, Villamilita, i perdó si em deixo algú?) que torno a estar per tots vosaltres, i he intentat posar-me una mica al dia amb els vostres respectius blogs. S'ha de dir que algunes conversacions dels Cboxes m'han deixat una mica desconcertada, al no saber de què anava el tema, però bueno, tot sigui per una bona causa, no? :-) Ai, Lara Elena, com t'estimem... avui he plorat de felicitat i tot. Que sí, i si no pregunteu-li a la llagrimeta que m'ha baixat fins a la punta del nas (un llarg camí, he sentit a algú dir?) Ah, no sé, ara de repent he pensat en la tràgica i tendra història de Cyrano de Bergerac... Us recomano que la llegiu en versió original, si podeu. Jo ho estic fent, quan puc, gràcies a la Lsep que m'ha deixat el llibre.... i la película és magnífica, amb una banda sonora que et parteix el cor i aconsegueix reunir en una melodia ben orquestrada tota la noblesa, tendresa, tragèdia i amor que destil·la aquest relat.
Bé, prou d'enrollar-me. Us deixo a tots amb una abraçada ben forta, i fins aviat!!
He pensat que us faria gràcia veure la meva cara el primer dia que vam tenir els pares a casa després de casar-nos... jejeje.
10 comments:
Eliweski!! como me alegro de que vuelvas al mundo de los blogs! =) Ha sido una sorpresa ver la nueva entrada! y encima en catalán!!! lo pude entender todo todo!! jajaja La verdad es que es divertido communicarnos todos mediante blog y cboxes...
¿Cómo se llama la película?? ¿Cyrano de Bergerac tambien? la tengo que ver...
Un besote!! y saludos a Manuel de mi parte jajaja
Floripondia!
Pues la película se llama igual, sí, y es del Gerard Dépardieu (hace de Cyrano). Lo que pasa es que nosotros la tenemos en fránces subtitulada en inglés... no sé si se puede encontrar en castellano.
Atanasio dice hola también. Y nuestra flor te manda saludos. :-)
Jajajaja!!! que bueno!!! Hermenegilda... no pasa nada... con un poco de imaginación ya me entero de lo que dicen los personajes... como si hablan en japones!!! jajaja!!
Así que Atanasio, creía que era Manuel... o es Atanasio Manuel?? jajaja... y a tu florecilla del campo un kissitito de chocolate! jajaja
¿Sabes qué?? me has hecho coger curiosidad y he ido a la biblio a coger el famoso Cyrano de Bergerac. JAJAJA!! A ver qué tal... ya te diré cuando lo vaya leyendo.
Ciao!
Vaja! després de plorar, una està inspirada?????????
jeje
Molt maca a la foto... Un petó la la senyoreta Flor del Camp!!! (si és que no un molesta el malnom...)
Petons!!!
*us molesta, perdó
Hola Ajelet-Sahar, benvigut/da al meu blog... qui ets? :-) O sou un de vosaltres amb un aaaaltre pseudònim?
Bé, felicitats una vegada per la Lara-Elena, i una curiositat que van menjar els papes el primer dia?
Doncs crec que eren botifarres d'all i julivert amb una salsa que em vaig inventar... però va sortir bastant bo, jeje, servit amb arros!
Petons!
Eliweski, m'ha encantat aquesta entrada plena d'inspiració! Perdona que no hagi ficat el nas abans, es que ja se sap... tantes traduccions pel cole... :P Està bé la meva kleine Lara? Dona-li un petonet i digues-li "du bist so süss" a cau d'orella de part meva!
Dein Bruder, ;-)
Ricard
Post a Comment