Cròniques de Casa

Avui ha estat un dia moooolt llarg. De bon matí, com cada dia, la Lara ha esmorzat, i després d'unes cançons, a canviar-se s'ha dit! Abans, però, li agrada jugar una miqueta al llit del pares.

Ara sap agafar-se els peuets, i com podeu veure, li encanta estar en "paños menores"! Pessigolles, petarretes a la panxolina i ratet més tard, ja la està vestida i preparada per al nou dia.

Mira quines taronges més boniques! Són ideals perquè les puc fer moure però pesen massa per agafarles i tirar-les pel cantó de la trona... No sap res la Mama!

A mig matí hem anat a comprar, i feia bastant fred. Sort de la caputxa! Hem anat per primer cop al Mercadona, i la Lara s'ha mig adormit... Si està tant calentó, al sac del cotxet!

Mentre la Mama preparava la papilla del migdia... la Lara s'ha entretingut menjant el tap del biberó, amb una cara de desesper perquè arribés el moment!!

Ahhhhh... això està millor! Encara estic aprenent, per això tinc la cara tant bruta! Avui la Lara estava practicant la fffffffff i la ththththththt, així que la papilla volava per tot arreu...

Mira... ara si que està contenta! Ooooi, ja té aires de conqueridora! Aquests dies no hi ha qui li faci entrar la llengua a la boca! Li agrada que li toqui l'aire... Vinga, a fer la migdiada.

Per la tarda han vingut els alumnes d'anglès de la Mama. Hem fet pastís de chocolate chips... Ha sortit molt bo! Llavors han fet deures, i jo, una altra papilleta per berenar mentrestant.

Al final del dia, el Papa ha sortit del seu despatx, on ha estat treballant tot el dia, i ha anat al gimnàs... Ha intentat posar-se la jaqueta, però misteriosament li anava molt petita... Els nens han rigut molt!

I abans d'anar a dormir, el Papa li fa petonets a la Lara i li canta cançons que es treu de la màniga... Veieu com canta la Lara? No, si serà una soprano com una casa!! "Aaaaaah ric de veure'm tant bella en aquest miraaaaaaaall!!!"

BONA NIT!

And Yet Another Piece of Exquisite Thought

This is one of my favorite pieces of literature by Frances Havergal.

One of the desires of my heart is to "bear a chalice" as is described in the following poem. It's not easy, I'm sure, or something to attain in a short time. It requires immersing oneself in the Word of God, day by day, in sweet meditation and communion with the Master, our Lord Jesus, and then only can we let the fountain of His love and blessings overflow from our soul to refresh that of others in need. I only have to remember the times that someone touched my heart to soothe and comfort it, to wish I could be of blessing in this manner to someone who comes across my way. Enjoy this poem, then, and let it be inspiring to you as it is to me.

The Song Chalice

"You bear the chalice". Is it so, my friend?
Have I indeed a chalice of sweet song,
With underflow of harmony made strong,
New calm of strength through throbbing veins to send?
I did not form nor fill, - I do but spend
That which the Master poured into my soul,
His dewdrops caught in a poor earthen bowl,
That service so with praise might meekly blend.
May He who taught the morning stars to sing,
Aye keep my chalice cool, and pure, and sweet,
And grant me so with loving hand to bring
Refreshment to His weary ones, - to meet
Their thirst with water from God's music-spring;
And, bearing thus, to pour it at His feet.

Frances Ridley Havergal